Per què Underdogs és un mitjà de pagament?
La resposta és ben senzilla. Perquè crear continguts i compartir-los és laboriós i té un valor de mercat. En altres paraules, com els costos de producció no són zero, el preu final del producte tampoc ho pot ser.
Si Underdogs fos un mitjà analògic, ara no estaria escrivint aquestes paraules. Tothom entén que ha de pagar per la revista o el diari en paper d'un quiosc. O que quan va al cinema, cal pagar l'entrada. O que, quan visita un psicòleg o un advocat, cal pagar la visita.
Però, al món digital ens han acostumat que és millor intentar no pagar pels productes i serveis que consumim. Models de negoci basats en la publicitat, o fins i tot els models freemium, amb un paywall i conceptes com taxa de conversió, són freqüents quan parlem d'e-commerce.
Ens hem acostumat per no pagar per escoltar tota la música que vulguem a Spotify, a llegir diaris electrònics en digital sense pagar, com The Guardian, per a no citar-ne cap de local, o a compartir comptes de Netflix o d'HBO.
La veritat és que aquests models no només són insostenibles a llarg termini per a la gran majoria, sinó que fomenten un dels grans mals dels mercats digitals: els oligopolis (o monopolis, en alguns casos).
No tothom comparteix aquestes opinions. Fa ja uns anys, Rifkin (2014) va anticipar que els costos marginals zero habilitats per les economies digitals estimularien una economia cooperativa basada en els valors del procomuns ("commons", en anglès, com a expressió dels recursos i serveis disponibles per a tota la societat).
Si bé és cert que l'economia col·laborativa basada en el procomú està creixent, i en tenim molts exemples a Catalunya, i, en concret, a la ciutat de Barcelona (Pam a pam, 2022), estic en absolut desacord en incloure el coneixement tècnic i expert com a procomú. Però això, si de cas, serà tema per a un altre article.
Durant els darrers mesos (i anys) estem veient com hi ha un canvi de tendència a Internet, i es comença a imposar un model de lògica de mercat basat a pagar el preu adient segons el valor proporcionat i rebut.
El gran referent d'aquesta tendència és, sense cap mena de dubte, el New York Times. L'any 2014, arran de la presumpte insatisfacció creada per un moviment intern, algú va filtrar l'estratègia digital del diari (Benton, 2014). En poques paraules, el NYT va decidir implementar progressivament una estratègia digital basada en un model de negoci de subscripcions, amb un paywall cada cop més agressiu, i en enriquir i diversificar la seva oferta digital, de manera que anés més enllà d'allò que el paper ofereix. Altres arreu del món han anat replicant allò que ha esdevingut el nou model de negoci per defecte del sector.
Altres exemples recents de la mateixa tendència són la possible lluita de Netflix contra la compartició de comptes, oferint el servei però més car, i perseguint el frau. O també la més que probable conversió de Twitter en un servei de semipagament si Elon Musk finalment compra la companyia.
En definitiva, que sembla que el nou paradigma a Internet serà el fet de pagar per allò que es gaudeix. L'única manera de proporcionar qualitat és a partir dels recursos que un model de pagament proporciona.
És per tot això que Underdogs és un servei de pagament.
Si tot allò que has llegit et convenç i vols tenir accés a la millor informació sobre estratègia i transformació digital, et pots subscriure clicant el botó següent. I, sigui com sigui, gràcies per llegir l'article.
Referències
Benton, J. (2014). The leaked New York Times Innovation Report is one of the key documents of this media age. Nieman Lab. Recuperat el 18 de maig de 2022 , de https://www.niemanlab.org/2014/05/the-leaked-new-york-times-innovation-report-is-one-of-the-key-documents-of-this-media-age/
Pam a pam (2022). El Teu Mapa d'Economia Solidària. Pam a Pam. Recuperat el 18 de maig de 2022, de https://pamapam.org/ca/
Rifkin, J. (2014). The zero marginal cost society: The internet of things, the collaborative commons, and the eclipse of capitalism. St. Martin's Press.